• Imprimeix

28 d'abril de 2014 - Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball

Contra un enemic invisible

_

Cartell commemoratiu del Dia Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball 2014. Autor: Sergio Ortiz Ruiz

El títol d’aquest article ho és també d’una de les obres més conegudes del gran historiador italià Carlo M. Cipolla, que feia referència en el seu llibre a les pestes que assolaven periòdicament la Itàlia del Renaixement. Avui en dia, si més no a Europa, ja no patim els efectes de les pestes, però al món laboral tenim encara un "enemic invisible" que fa estralls entre els treballadors: els riscos psicosocials i l’estrès que generen.


Paraula banalitzada, problema seriós


Malgrat que la paraula estrès ha passat al llenguatge col·loquial i això acaba per banalitzar-la, no es pot negar la importantíssima repercussió que té, en negatiu, per al benestar i la salut dels treballadors i per a la productivitat de les empreses. És per això que l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball ha decidit dedicar a l’estrès i els riscos psicosocials que l’originen la seva campanya "Treballs saludables 2014-2015".


Segons l’Agència Europea, l’estrès és el segon problema de salut relacionat amb el treball més freqüent a Europa, només per darrere dels trastorns múscul-esquelètics derivats del risc ergonòmic. Prop de la meitat dels treballadors europeus asseguren que l’estrès és freqüent als seus llocs de treball, i als efectes que se’n deriven se li atribueixen entre el 50 i el 60% de les jornades de treball perdudes al continent.


A més, aquestes baixes acostumen a ser més llargues que les que tenen altres causes, però també cal tenir present el fenomen del"presentisme", que és aquella situació en què treballadors que, pel problema de salut que pateixen, no estarien en condicions de treballar però igualment van a la feina, amb la conseqüència de rendir molt per sota del que és habitual a més dels problemes que impliquen per la salut .


Un 28% dels treballadors europeus afirmen que el nivell d’estrès derivat de l’exposició als riscos psicosocials a la seva feina afecta al seu benestar mental. Evidentment, el nivell de gravetat dels danys per  a la salut mental que causen els riscos psicosocials pot ser molt variable, però no està de més recordar que, igual que un contacte elèctric o una caiguda d’altura, en casos extrems l’estrès també pot ser mortal. I no només per fenòmens com els casos de suïcidi que es van registrar fa uns anys a algunes grans companyies franceses com Renault o France Télécom, sinó, amb molta més freqüència, a causa de les malalties cardiovasculars amb les que es relaciona l’estrès.


L’organització del treball, origen del problema


L’aparició de l’estrès no deixa de ser una de les conseqüències possibles de la exposició en l’entorn de treball als anomenats riscos psicosocials. Aquests riscos estan vinculats a les exigències psicològiques de la feina, al major o menor grau de control sobre el treball, al suport social que rep la persona en el seu entorn laboral. També a d’altres aspectes com les compensacions que rep en termes d’estima i reconeixement, a la inseguretat sobre l’ocupació i les condicions de treball o a l’existència d’una situació de doble presència.


Les exigències psicològiques de la feina poden ser tant quantitatives (relacionades amb el ritme de treball) com emocionals. Aquestes poden estar presents tant en professions on el contacte amb les persones és perllongat en el temps i es produeix una transacció emocional que pot generar un desgast important (serveis socials i sanitaris o ensenyament, per exemple) com en d’altres casos on les exigències emocionals de la feina passen més aviat per haver d’amagar les pròpies emocions, com en el cas dels treballadors del comerç, que han de fer bona cara al client sigui quin sigui la situació.


Pel que fa al control sobre el treball, l’important és el grau d’autonomia que es te a la feina, o la influència que te el treballador sobre les decisions que afecten el desenvolupament de les tasques o les possibilitats de desenvolupament dins l’empresa.
La manca de suport social, estretament vinculada a la poca qualitat del lideratge dels comandaments, és una altra dimensió dels factors de risc psicosocial important, com també ho són la imprevisibilitat -canvis sobtats de condicions de treball o de tasques-  i la inseguretat a la feina -molt associada a la precarietat i a la incertesa sobre el futur laboral-.


Un darrer factor de risc és la doble presència, que es produeix quan la persona no pot conciliar adequadament la seva vida personal -no només domèstica- i laboral, i això li genera tensió. En aquest sentit, la Segona Enquesta Catalana de Condicions de Treball (II ECCT)en el Treball posar de manifest que, per a més de la meitat de les dones treballadores la doble presència suposa un problema per a la seva salut i benestar, mentre que menys d’un 15% dels homes manifesta veure’s afectat per aquesta causa.


En aquesta mateix enquesta es mostra que, en contra de la percepció que sovint es té, no són les persones que ocupen càrrecs executius, les que més pateixen per aquest motiu -tot i que també- , sinó ho són els treballadors menys qualificats i per tant són aquests els que més possibilitats tenen de patir alguna mena d’afectació per aquest motiu.


Efectes sobre la salut dels treballadors i sobre la productivitat de les empreses


Tots aquests factors de risc psicosocial tenen importants efectes sobre la salut i el benestar dels treballadors. De fet l’estrès no és en sí mateix un problema de salut, sinó un conjunt de canvis fisiològics i cognitius que, quan es mantenen en el temps, acaben generant veritables problemes de salut. Així, l’exposició sostinguda a riscos psicosocials genera també, i això està demostrat per multitud d’estudis científics, malalties cardiovasculars, que poden derivar en atacs de cor, a banda de fenòmens com la fatiga o l’ansietat.


Tot plegat, a més dels problemes per a les persones, genera una disminució de la productivitat de les empreses, no només per l’absentisme que ocasionen les baixes, sinó també perquè l’ansietat o la fatiga que pateixen els treballadors sotmesos a aquestes situacions redueixen el seu rendiment i capacitat de concentració, a banda d’empitjorar la seva motivació.


La solució ha de ser col·lectiva i enfocada a l’origen del risc


Al igual que amb les pestes de l’edat mitjana i moderna, el control de les epidèmies va arribar no tant per trobar un remei a la malaltia, sinó per evitar la seva existència i proliferació, amb mesures d’higiene com les xarxes de clavegueram, la generalització d’hàbits d’higiene elemental o el simple fet d’enguixar les parets de les cases.


El mateix passa amb els riscos psicosocials, la manera de combatre’ls no és individual, sinó col·lectiva, i ha d’apuntar a l’origen del risc, que és l’organització del treball. Oferir als treballadors cursos de gestió de l’estrès, o sessions de relaxació, ioga o tai-xi, no és una veritable mesura preventiva, sinó un mer pal·liatiu. La solució, doncs, passa per la introducció de canvis a l’organització de les empreses.


Les mesures preventives dels riscos psicosocials -els canvis a l’organització- s’han de prendre en diàleg amb els treballadors. Poden passar, entre d’altres, per adequar les tasques al temps disponible o per programar adequadament el treball, en el cas de les exigències quantitatives. Per a les exigències emocionals, pot ser útil reduir o distribuir amb pauses el temps d’exposició als factors de risc psicosocial, a banda de reforçar el recolzament tant dels companys com dels comandaments.


Per fer front als riscos derivats del baix control del treball, l’increment de l’autonomia dels treballadors i el fet de donar-los veu en els processos de presa de decisions sobre la seva feina pot evitar efectes negatius sobre la seva salut i benestar mental. Quan hi ha un problema de manca de suport socials als treballadors dins l’empresa, una mesura útil és que les empreses formin els seus comandaments per tal que adquireixin habilitats en la gestió d’equips humans.


La inseguretat es pot combatre eficaçment limitant la temporalitat de l’ocupació i negociant amb temps els canvis a les condicions de treball, a més de gestionant de forma adequada la comunicació interna a les empreses. Finalment, pel que fa a la doble presència, totes aquelles mesures que aportin flexibilitat i facilitin la conciliació ajudaran a reduir l’exposició dels treballadors -i en particular, com hem vist, de les treballadores- a aquests riscos.


Millores per a treballadors i empreses


Una bona gestió dels factors de risc psicosocial a les empreses aporta una millor qualitat de vida als treballadors, però, i això potser és menys conegut, també redunda en benefici de les empreses, que veuen com augmenta la productivitat i la iniciativa dels seus empleats, que se senten més implicats en el projecte empresarial. També es redueix la conflictivitat laboral.


Són coneguts els casos d’empreses com l’aerolínia nord-americana SouthWest Airlines o la cadena danesa de supermercats Irma, on l’adopció de mesures que posen per davant el benestar dels treballadors han donat excel·lents resultats també en termes econòmics.


Què fa l’Administració?


En l’àmbit de la prevenció dels riscos psicosocials, el Departament d’Empresa i Ocupació promou la utilització a les empreses de mètodes d’avaluació d’aquesta mena de riscos fiables i validats científicament. Per exemple posant a l’abast de les empreses la versió catalana del Qüestionari psicosocial de Copenhage (conegut com a mètode COPSOQ, que compta amb versions en setze idiomes i és utilitzat en molts països), que mitjançant qüestionaris anònims a omplir pels treballadors, i en el marc d’un procés dialogat entre l’empresa i els representants dels treballadors, permet conèixer la situació de l’empresa en relació amb aquests factors de risc i per tant prendre, també de forma dialogada, les mesures preventives més adients.


D’altra banda, també es fa divulgació entre la població dels riscos que genera una deficient organització del treball, i es participa en l’àmbit de la recerca per millorar les eines d’avaluació i augmentar el coneixement sobre la situació de l’exposició de treballadors i treballadores al nostre país.


Finalment, junt amb el Departament de Salut, es va elaborar la Guia de bona praxis per a la vigilància de la salut mental relacionada amb els riscos psicosocials en el treball, que és el primer protocol de tot l’Estat sobre aquesta matèria.


Primer, les persones


Tot i que l’expressió "recursos humans" ha fet fortuna al llenguatge empresarial, els treballadors són molt més que un recurs, són persones, i a diferencia de les màquines, tenen emocions, intuïció, creativitat... Tot això, que és indubtablement un avantatge, fa que les empreses i les organitzacions ho hagin de tenir present a l’hora d’organitzar la seva activitat. Només a partir d’aquesta convicció podrem crear veritables empreses saludables.

Cartells commemoratius del Dia Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball 2008-2013

Autor: Sergio Ortiz Ruiz

Autora: Nilobon Krijkailas

Autora: Cristina Puigdellívol

Autor: Héctor Lorenzo

Autor: Carmelo Jiménez

Data d'actualització:  28.04.2014