• Imprimeix

Què és l'amiant

Definició

"Es coneix sota aquest terme una família de minerals metamòrfics i fibrosos, constituïda per silicats complexos de ferro, alumini i magnesi, principalment."

L'amiant (paraula d'origen llatí, amiantus -> incorruptible) o asbest (d'origen grec -> incombustible) és una fibra natural que, per les seves característiques tecnològiques excepcionals, com la seva inflamabilitat, bona resistència tèrmica i mecànica, bona resistència als àcids i àlcalis, resistència al pas de l'electricitat i als microorganismes, s'ha utilitzat en múltiples aplicacions d'àmbits tan diversos com en la construcció, la indústria i els productes de gran consum.

La denominació d'asbest s'utilitza més a Amèrica i al nord d'Europa, mentre que la d'amiant s'empra als països mediterranis.

Característiques

Quan parlem de fibres d'amiant (formes asbestiformes), estem designant un conjunt de milers de fibretes elementals sòlidament unides en forma de feixos o agregats de fibres de diferents longituds o diàmetres. Aquests poden separar-se amb facilitat longitudinalment en fibres cada cop més fines fins arribar a les fibretes de dimensió microscòpica. Aquí resideix la clau de la perillositat de l'amiant: a l'aire, poden ser-hi presents de l'ordre de bilions de fibretes.

Asbestiforme

Asbestiforme

No asbestiforme

No asbestiforme

A causa de la dimensió microscòpica, no es veuen, no se senten, no es toquen, no s'oloren, no tenen gust; és a dir són imperceptibles.

Cada fibra està formada per milers de fibretes. En un feix d'un mil·límetre de diàmetre d'amiant, poden haver-hi unes 50.000 fibres respirables.

Per la petita dimensió i forma, les fibres romanen en l'aire com a núvols invisibles durant llargs períodes de temps, poden ser transportades per corrents d'aire fins a distàncies considerables.

Model de separació longitudinal de l'amiant

Model de separació longitudinal de l'amiant

Varietats

Les varietats més comunes d'amiant són el crisòtil (làmines d'estructura cristal·lina procedents de la cristal·lització de la roca serpentina) i els amfíbols (agregats fibrosos irregulars en les roques metamòrfiques). Els amfíbols inclouen: la crocidolita, la grunerita (amosita), la tremolita, l'actinolita i l'antofil·lita. L'estructura cristal·lina, que determina la forma i les dimensions de les fibres, és un element de diferenciació important entre el crisòtil i els amfíbols.

L'estructura cristal·lina del crisòtil es presenta en estat natural en capes o fulles superposades, que poden formar fibretes, d'un diàmetre entre 0,02 i 0,03 µm. Les relacions longitud-diàmetre de les fibres poden arribar a ser de 100/1. Contràriament al crisòtil, els amfíbols no presenten una fibra única com a unitat estructural. Totes les fibres d'amfíbols són rectes i no presenten la curvatura típica de les fibres de crisòtil. Pel que fa a les dimensions de les fibres, el diàmetre dels amfíbols és d'un ordre de magnitud de deu vegades superior a les del crisòtil, amb variacions importants d'una varietat a una altra i, fins i tot a la mateixa varietat d'un jaciment a un altre (crocidolita: 0,06 a 1,2 µm; amosita: 0,15 a 1,5 µm i antofil·lita: 0,25 a 2,5 µm).

Les varietat més utilitzades han estat el crisòtil, l'amosita i la crocidolita. Aquesta última és la primera que va patir la restricció en la seva comercialització i ús, a causa de la seva perillositat.

El crisòtil

Se'l coneix com a amiant blanc, però la seva coloració va des del gris al blanc o al groguenc. És un silicat de magnesi. Les seves fibres són flexibles, fàcilment separables i tenen un aspecte sedós. Per aquest motiu és fàcil de filar i teixir. Pot ser atacat pels àcids i és resistent a la calor. Suposa el 90 % de l'amiant utilitzat i es troba principalment a Canadà, Zimbabwe i Rússia.

Mineral

Mineral

Fibra microscopi (cortesia del CNCT-INSHT)

Fibra microscopi (cortesia del CNCT-INSHT)

Els amfíbols

L'amosita

La seva denominació AMOSITA és el nom comercial de la varietat mineralògica d'amiant grunerita corresponent a les inicials d'Asbestos Mines of South Africa. L'amosita o amiant marró, és un silicat de magnesi i sodi. Es presenta en forma de fibres brillants i rectes i no és molt adequada per a la filatura a causa de la seva duresa. És resistent als àcids i a la calor i s'utilitza en aïllaments. Es troba principalment a Sud-àfrica.

Mineral

Mineral

Fibra microscopi (cortesia del CNCT-INSHT)

Fibra microscopi (cortesia del CNCT-INSHT)

La crocidolita

Coneguda com a amiant blau pel seu color blau lavanda. És un silicat de ferro i sodi. Les seves fibres tenen una duresa intermèdia entre el crisòtil i l'amosita. Les fibres més llargues poden filar-se. El jaciment més important es troba a Sud-Àfrica.

Mineral

Mineral

Fibra microscopi (cortesia del CNCT-INSHT)

Fibra microscopi (cortesia del CNCT-INSHT)

L'antofil·lita

De color blanc, és un silicat de magnesi amb contingut variat de ferro. Es presenta com a feixos de fibres curtes. El jaciment més important és a Finlàndia.

Mineral

Mineral

La tremolita

De color blanc i brillant, les seves fibres es trenquen molt fàcilment.

Mineral

Mineral

L'actinolita

És de tacte sedós. Té fibres dures de color verdós que tenen poca flexibilitat, i, per tant, són poc adequades per filar, però són resistent als àcids. Els jaciments principals es troben a Sud-àfrica.

Mineral

Mineral

Propietats fisico-químiques

Les propietats fisico–químiques són particulars de cadascuna de les varietats d'amiant, el que ha condicionat el seu ús. No obstant això, les varietats de major utilització, crisòtil, amosita i crocidolita, tenen les propietats comunes següents:

  • Resistència a:
    • altes temperatures, el que li confereix la seva incombustibilitat, propietat coneguda des de l'antiguitat que ha determinat una de les seves principals aplicacions com a material d'alta resistència al foc. Resisteix temperatures superiors als 1.000º C.
    • l'electricitat, el mineral d'amiant no és conductor d'electricitat i, per tant, és un bon aïllant elèctric.
    • l'abrasió i a la tracció, com a conseqüència de l'estructura de fibres i fibretes, que li donen flexibilitat i estabilitat, l'amiant té un alt grau de resistència a l'abrasió. La resistència a la tracció varia segons les varietats; s'admet la classificació següent, en ordre decreixent: crocidolita>crisòtil>amosita>antofil·lita>tremolita>actinolita. 
    • agressius químics, els amfíbols presenten, en general, una bona resistència als àcids. En destaquen la crocidolita i l'amosita, i la millor és la crocidolita. Contràriament, el crisòtil (serpentines) és atacable pels àcids, fins i tot els febles. Totes les varietats d'amiant són molt resistents als àlcalis.
    • microorganismes, la fibra mineral inorgànica no es pot descompondre per cap microorganisme, tals com bacteris o fongs. Això li confereix la seva característica de no ser biodegradable, que fa que els materials no es podreixin.
  • Aïllant tèrmic
    Com a conseqüència de la gran àrea superficial que formen les fibres, l'amiant té un baix poder d'intercanvi calorífic, utilitzant-se, per tant, com a aïllant.
  • Aïllant acústic 
    El seu gran volum intern dins de l'estructura fibrosa de l'amiant facilita l'absorció de l'energia sonora. Es donen a títol de resum les principals característiques en la taula següent:


Característiques de les varietats més importants de l'amiant
VarietatCrisòtil CAS 12001-29-5Crocidolita CAS 12001-28-4Amosita CAS 12172-73-5
Mineral de procedènciaSerpentinaAmfíbols
RiebeckitaGrunerita
NaturalesaSilicat de magnesi hidratatSilicat de ferro i de sodiSilicat de ferro i de magnesi

Composició química, en %
SiO250 - 5638 - 42˜ 50
FeO4 - 200 - 2˜ 40
Fe2O313 - 180,3 - 1,5-
MgO1 - 338 - 43˜ 6,5
Na2O6 - 7--
H2O2 - 311 - 14˜ 2
ColorBlancBlauMarró
Punt de fusió del residu1.500 ºC1.000 ºC1.100 ºC
FlexibilitatExcel·lentBonaBaixa
Aptitud per a la filaturaMolt bonaBaixaBaixa
Resistència a la tracció50 - 200 Kgf/mm275 - 225 Kgf/mm210 – 60 Kgf/mm2
Resistència químicaAls àlcalisAls àcids i àlcalisAls àcids i àlcalis

Origen. Principals països exportadors

L'amiant es troba a la naturalesa en forma de mineral. Encara que poc freqüent s'ha referit la seva presència en algunes localitats espanyoles com: Catalunya, Aragó, Astúries, Galícia, Burgos, Segòvia, Madrid, Guadalajara i Andalusia.

Jaciments d'amiant a Espanya Font: Brauns, R. Mineralogia. 2ª Edició. Traducció de M. de San Miguel de la Cámara. Colecció Labor. Edit. Labor. 1935:p153

Jaciments d'amiant a Espanya
Font: Brauns, R. Mineralogia. 2ª Edició. Traducció de M. de San Miguel de la Cámara. Colecció Labor. Edit. Labor. 1935:p153

Jaciments d'amiant a Catalunya Font: Mata i Perelló, JM.- Els minerals de Catalunya. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1990

Jaciments d'amiant a Catalunya
Font: Mata i Perelló, JM.- Els minerals de Catalunya. BArcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1990

Si bé la seva presència està documentada, els jaciments de les zones esmentades han estat sempre escassos i no explotables industrialment, el que vol dir que tot l'amiant fet servir a Espanya s'ha hagut d'importar des dels països productors. Els principals països subministradors, en els primers anys del segle XX, varen ser Alemanya, França, Itàlia i Gran Bretanya, bé com a països intermediaris des de les seves colònies o bé com a intermediaris comercials. A l'actualitat els principals països exportadors són: Rússia, Canadà i Sudàfrica. No tot l'amiant importat ha estat consumit al nostra país, també s'ha exportat, en fibra (s'importa com a material de trànsit fins a tercers països) o en materials manufacturats, com a amiant un cop transformat. No s'ha considerat, a causa de l'escassa magnitud, les exportacions d'amiant des d'Espanya a tercers països.

Font: Calleja, A i Hernández, S a partir de dades d'importació obtingudes de les Cambres e Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i de Santander

Font: Calleja, A i Hernández, S a partir de dades d'importació obtingudes
de les Cambres e Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i de Santander

Data d'actualització:  24.11.2009