• Imprimeix

Cancerígens

  productes2  productes 3 cancerigens_4

 

El càncer és actualment la primera causa de mortalitat laboral a la Unió Europea. A Catalunya s’estima una incidència de 44.000 nous casos de càncer per a l’any 2020, dels quals entre 2.300 i 3.700 tindrien un origen laboral.

Les estimacions de la incidència del càncer en la població indiquen que el càncer d’origen laboral continuarà sent un problema de salut en el futur, com a conseqüència de les exposicions que tenen lloc actualment a l’entorn laboral.

Per això, la reducció de les exposicions en el lloc de treball es considera una prioritat tant en l’àmbit europeu com en la majoria de les estratègies nacionals i internacionals de seguretat i salut laboral.

Els cancerígens són agents de naturalesa molt diversa que indueixen al càncer o n’augmenten la incidència i que, per tant, poden generar o potenciar un creixement desordenat de les cèl·lules.

Dintre del concepte d’agent cancerigen s’inclouen agents químics, ja siguin purs o mescles, agents físics i agents biològics. També s’han identificat agents cancerígens d’altres naturaleses, com determinats processos o ocupacions o certes formes d’organització del treball.

Els mutàgens són agents capaços d’induir a mutacions en el material genètic de les cèl·lules germinals (ADN) transmissibles als descendents o d’augmentar-ne la freqüència. Una mutació és un canvi permanent en la quantitat o en l’estructura del material genètic d’una cèl·lula.

Diferents organismes avaluen la capacitat cancerígena d’agents de naturaleses molt diverses i estableixen classificacions en funció de l’evidència científica sobre el seus efectes en els éssers humans. Aquestes classificacions no sempre coincideixen i poden variar en el temps amb el desenvolupament de nous estudis.

Un dels organismes més reconeguts és l’Agència Internacional de Recerca del Càncer (IARC), que depèn de l’Organització Mundial de la Salut. La IARC ha avaluat més de 900 agents o situacions d’exposició diferents i els ha classificat en cinc grups:

  • Grup 1: carcinògens per a l’ésser humà
  • Grup 2A: probables carcinògens
  • Grup 2B: possibles carcinògens
  • Grup 3: no classificable
  • Grup 4: probablement no carcinògens per als éssers humans

Altres organismes rellevants que també han elaborat classificacions d’agents cancerígens són l’American Conference of Governmental Industrial Hygienists (ACGIH) i The National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH) dels Estats Units, o la Deutsche Forschungsgemeinschaft (DFG) d’Alemanya.

D’altra banda, d’acord amb el Reial decret 665/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball, es consideren com a cancerígenes o mutàgenes aquelles substàncies o mescles que compleixen els criteris per a la seva classificació com a cancerígenes o mutàgenes de primera (1A) o de segona categoria (1B) d’acord amb el Reglament (CE) 1272/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008, sobre classificació, etiquetatge i envasament de substàncies i mescles (CLP), així com una substància i uns procediments i uns tipus de feines, indicats a l’annex I del mateix Reial decret.

La base INFOCARQUIM de l’Institut Nacional de Seguretat, Salut i Benestar al Treball (INSSBT) conté informació sobre les substàncies cancerígenes, mutàgenes i reprotòxiques d’origen químic i de categories 1A i 1B segons la classificació europea CLP.

En primer lloc s’han de buscar reactius i mescles, agents biològics i els seus productes, com, per exemple, les micotoxines, agents físics com els raigs X, etc., a les llistes de les diferents matèries primeres utilitzades. Després s’ha de cercar tota la informació disponible de cadascun d’aquests productes o agents a les etiquetes i fitxes de dades de seguretat o cal consultar altres fonts i bibliografia relacionada, com poden ser les fitxes internacionals de seguretat química, l’inventari de l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA), la Guia per a l'avaluació i prevenció dels riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics o les monografies de la IARC, entre d’altres.

Taula 4

Però no n’hi ha prou amb aquesta cerca sinó que també s’han de tenir en compte els productes intermedis que apareixen en els processos o activitats, ja sigui en els processos principals o secundaris, o en els processos auxiliars rutinaris o puntuals, com les activitats de neteja i descontaminació. També cal estudiar els equipaments utilitzats, els subproductes, productes finals i residus generats. Per determinar la presència de cancerígens en aquests processos cal una anàlisi i estudi profund. Us recomanem que consulteu el portal de Situacions de Treball Perilloses de l’INSSBT.

També cal considerar determinades situacions d’exposició (algunes ja s’han classificat com a cancerígenes per la IARC), com poden ser l’exposició als fums dièsel o als colorants derivats de la benzidina, entre d’altres.

També són importants les exposicions a determinades condicions ambientals, estructurals i organitzatives classificades com a cancerígenes, com la radiació ultraviolada, el radó, i el treball per torns.

L’aparició de nous estudis in vivo i in vitro i, en conseqüència, la nova avaluació de les propietats toxicològiques de determinats agents i processos fa que la gestió del risc per exposició a cancerígens demani una vigilància continuada. Molts dels agents, processos i situacions que s’han considerat com a no cancerígens, la comunitat científica i els organismes reguladors poden passar a considerar-los com a tals, cosa que ha d’obligar l’empresari a aplicar determinades accions preventives.

En relació amb l’exposició, cal tenir en compte que en el lloc de treball amb tota probabilitat hi ha altres productes, processos o agents perillosos i, per tant, podem parlar de multiexposició. L’exposició del treballador a més d’una substància o agent perillós pot provocar efectes tòxics additius, potenciar-ne alguns o altres interaccions.

Una part de la població treballadora de Catalunya està exposada a agents cancerígens per motiu de la seva feina. La prevenció efectiva de l’exposició ocupacional als agents cancerígens requereix un coneixement de qualitat que permeti caracteritzar tant la població treballadora exposada com les circumstàncies d’aquesta exposició, i que ha de servir de base per a la presa de decisions en matèria de prevenció de riscos laborals.

Per caracteritzar aquesta exposició, entre els anys 2013 i 2016 es va desenvolupar el sistema d’informació CAREX-CAT (CARcinogen EXposure), que treballa tant amb els agents cancerígens que la IARC ha classificat en el grup 1 (cancerígens en humans), 2A (probablement cancerígens en humans) i alguns del grup 2B (possiblement cancerígens en humans), i que es poden relacionar amb exposicions d’origen laboral, com amb els legalment considerats com a cancerígens a la UE.

El sistema CAREX-CAT està constituït per una matriu en què les dades de prevalença d’exposició s’estructuren en tres grups diferents: per agent cancerigen, per activitat econòmica i per operació o situació d’exposició concreta en cada activitat, i proporciona estimacions del nombre de treballadors exposats.

Segons els resultats de CAREX-CAT, la radiació UV solar és l’agent cancerigen més prevalent a Catalunya, amb més d’un 10% de la població treballadora exposada durant la seva jornada laboral. Altres agents prevalents són el treball per torns (7,5%), el fum dels motors dièsel (3,9%) o la sílice cristal·lina (1,9%).

 

Taula 5

Per tal d’abordar la gestió dels riscos derivats de l’exposició a cancerígens i mutàgens a l’empresa el primer que cal fer és identificar-ne la presència. En segon lloc, cal realitzar una avaluació del risc i, finalment, aplicar les mesures preventives adients. En el cas de les substàncies cancerígenes i mutàgenes s’ha de prioritzar-ne sempre la substitució, a menys que no sigui tècnicament possible, per productes o processos que no impliquin l’exposició dels treballadors a aquest risc.

Es tracta de l’estudi acurat de les condicions i procediments de treball per valorar la possibilitat que es produeixi l’exposició a substàncies cancerígenes o mutàgenes, per prendre les mesures de prevenció pertinents per evitar-ne l’exposició.

Aquesta avaluació ha de tenir en compte factors com les quantitats usades, totes les possibles vies d’exposició, la freqüència i la durada de l’exposició i les condicions d’ús, així com les formes de presentació de les substàncies: sòlid, líquid, vapor o gas. Són d’especial rellevància les consideracions amb relació a les persones especialment sensibles, embarassades o en període de lactància.

També cal tenir present que un mateix treballador pot estar exposat a més d’un agent cancerigen per motiu de la seva feina. Aquestes situacions de multiexposició també requereixen una consideració especial i s’han d’identificar i avaluar adequadament.

L’avaluació ha de repetir-se periòdicament i en tot cas sempre que es produeixi algun canvi en els procediments, noves substàncies, nous materials i processos, noves formes d’organització del treball, noves condicions de treball, etc., ja que podrien representar l’aparició del risc o potenciar-lo

Els valors límit d’exposició professional publicats per l’INSSBT són valors de referència per a l’avaluació i el control dels riscos originats per l’exposició dels treballadors a agents químics, principalment per via respiratòria.

Aquesta llista de valors límit s’actualitza anualment, en funció dels canvis que tenen lloc en els processos de producció, l’aparició de noves substàncies, l’estat del coneixement científic i tècnic i l’evolució del marc legal. Els límits d’exposició ambiental (VLA) tenen sentit en el context de la higiene industrial i no s’han d’utilitzar per avaluar situacions de risc fora de l’àmbit laboral.

L’establiment dels límits d’exposició per substàncies cancerígenes i mutàgenes resulta especialment dificultós per dos motius fonamentals: els mecanismes biològics del càncer no són prou coneguts, malgrat que en els últims anys s’han fet avenços importants i, d’altra banda, hi ha una manca important d’estudis toxicològics i epidemiològics en humans. També cal considerar que la relació entre l’aparició del càncer i l’exposició a un cancerigen no segueix una relació proporcional sinó probabilística, és el que s’anomena efecte estocàstic, és a dir, com més exposició més probabilitat de desenvolupar un càncer.

No hi ha una dosi per la qual el risc sigui zero, per això no hi ha una dosi segura malgrat que es mantingui l’exposició per sota d’un valor determinat, atès que la gravetat de l’efecte no depèn de la dosi. En conseqüència, dins de l’àmbit laboral, els VLA adoptats per algunes d’aquestes substàncies no constitueixen un valor que garanteixi una protecció de la salut dels treballadors, sinó un valor de referència màxim per adoptar les mesures preventives necessàries per al control ambiental en el lloc de treball.

La mesura principal i prioritària de protecció davant el risc d’exposició a agents cancerígens i segons el Reial decret 665/1997, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents cancerígens durant el treball és l’eliminació i substitució de l’agent o procés que origini el producte cancerigen.

La necessitat d’adoptar mesures preventives específiques ha d’estar determinada per l’avaluació de riscos. Les mesures a adoptar han de seguir els principis de priorització i jerarquia de control següents: eliminar els riscos en el seu origen, reduir o controlar els riscos sobre el focus emissor, reduir o controlar els riscos sobre el medi i finalment protegir el treballadors.

Quan l’eliminació i la substitució no siguin tècnicament possibles s’ha de tancar el procés de treball, mitjançant circuits tancats, ús de robots o confinament d’equips.

Quan tècnicament no es pugui disposar de sistemes tancats, l’empresari ha de garantir que l’exposició dels treballadors a l’agent cancerigen es redueixi al mínim possible.

L'ordre prioritari de les actuacions ha de ser:

Eliminar  > Substituir  > Tancament procés > Protecció col·lectiva > Protecció individual > Altres mesures que en redueixin l’exposició

 

Mesures tècniques

  • Captar els contaminants en el seu punt d’emissió amb dispositius d’extracció localitzada. En el cas de l’exposició a agents cancerígens, la ventilació general sempre ha de ser una mesura complementària a l’extracció localitzada.
  • Filtrar l’aire dels llocs de treball amb filtres d’alta eficàcia (HEPA) de classe superior a H13 (filtres absoluts), o filtres de carbó actiu si fos el més adient, abans d’expulsar-lo a l’exterior.
  • Utilització de campanes de bioseguretat (CBS) tipus II o III; aquestes últimes, anomenades “campanes de guants”, són totalment tancades i garanteixen la màxima protecció. Encara que aquestes vitrines estan pensades per protegir el personal contra agents patògens, estan recomanades en la manipulació de productes químics perillosos com els cancerígens, radionúclids i citostàtics.
  • La sala on es manipulen els productes cancerígens hauria de trobar-se en depressió respecte a la resta d’instal·lacions.
  • Fer un manteniment acurat de les instal·lacions i tots els equips de treball per garantir-ne el bon funcionament.

 

Mesures generals i organitzatives

  • Disminuir el nombre de treballadors exposats.
  • Establir programes de manteniment d’equips i instal·lacions que en garanteixin el bon funcionament en tot moment.
  • Disposar de procediments de treball adequats i per escrit.
  • Prohibir menjar i beure als llocs de treball, fer-ho només a les àrees delimitades i destinades a aquest fi.
  • Instal·lar vestidors dobles per no barrejar la roba de treball amb la roba de carrer.
  • Disposar de llocs adequats per guardar i mantenir en condicions de bon ús i manteniment els equips de protecció individual (EPI).
  • La responsabilitat i el cost de la neteja de la roba de treball ha de recaure sobre l’empresari, no sobre els treballadors. Si s’ha de portar a una empresa s’ha de fer correctament empaquetada i etiquetada.
  • Mantenir els llocs de treball nets i endreçats.
  • Disposar de banys adequats per a la higiene personal dels treballadors.
  • Els treballadors han de tenir deu minuts per a l’higiene personal abans de menjar i abans de sortir del lloc de treball.
  • Senyalitzar i limitar l’accés a la zona on es manipulen agents cancerígens i mutàgens només als treballadors implicats en els processos.
  • Establir protocols d’actuació en casos d’avaries dels sistemes i fuites de productes.
  • Establir sistemes d’alarma automàtics per avaries i fuites.
  • Emmagatzemar els productes i els residus en contenidors estancs, tancats i ben etiquetats.
  • Mantenir registres de productes, residus, processos, dels manteniments, dels incidents i accidents, etc.

 

Mesures sobre el treballador

  • Formació i informació.
  • EPI adients, segons agent, procés i lloc de treball.
  • Vigilància de la salut, que s’ha de realitzar abans de començar l’activitat laboral i amb la periodicitat necessària tot seguint els protocols del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (MSSSI)

Pel que fa a la classificació i etiquetatge, els productes químics cancerígens estan inclosos dins l’àmbit d’aplicació del Reglament 1272/2008 de la Comunitat Europea sobre classificació, etiquetatge i envasament de substàncies i mescles (CLP).

D’altra banda, com a agents cancerígens als llocs de treball i en el marc de la Llei de prevenció de riscos laborals, els és aplicable el Reial decret 665/1997, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball, modificat pel Reial decret 349/2003, pel qual s’amplia el seu àmbit d’aplicació als agents mutàgens.

En els llocs de treball on pugui haver-hi presència d’amiant també és aplicable el Reial decret 396/2006, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d'exposició a l’amiant.

En els llocs de treball on hi pugui haver presència de radiacions ionitzants la Directiva 2013/59/EURATOM, en vigor des del febrer de 2014, estableix les normes de seguretat bàsiques per a la protecció sanitària dels treballadors i de la població contra els perills derivats de l'exposició a radiacions ionitzants. El termini de transposició de la Directiva és el 6 de febrer de 2018. A Espanya, i fins a la seva transposició, són de compliment obligatori els límits establerts al Reglament sobre protecció sanitària contra radiacions ionitzants, RD 783/2001 (RPSRI), modificat pel Reial decret 1439/2010, així com les instruccions tècniques del Consell de Seguretat Nuclear, òrgan competent en la matèria.

Data d'actualització:  14.06.2018