• Imprimeix

Radó en els llocs de treball

Què és el radó?

 El radó és un gas noble, incolor, insípid i sense cap olor, per això pot passar desapercebut malgrat estar present. Prové de les cadenes naturals de desintegració dels isòtops de l’urani; (U-238 i U-235) , i del tori (Th-232), elements que es troben de forma natural a l’escorça del nostre planeta. Dels tres, el més abundant és l’isòtop U-238. L’urani 238 es desintegra i dona lloc al Th-234, el qual també es desintegra en un altre element radioactiu, i així successivament fins que s’arriba al Ra-226, mineral sòlid que es desintegra formant el radó (Rn-222). Tots aquests elements en la seva desintegració emeten partícules alfa, beta i radiació gamma.

La importància del radó ve donada bàsicament pel fet de ser un gas, de manera que pot viatjar a través dels porus del medi en el qual s’ha generat.

 

U-238

Seqüència de desintegració del U-238.

 

El radó (Rn-222) té un període de semidesintegració de 3,8 dies. És molt soluble en aigua i s’acumula en el sòl i les roques del terreny. A través del sòl, les roques i l’aigua, i en funció de diferents variables com les característiques del terreny i les condicions climatològiques, entre altres, pot passar a l’aire exterior i a l’interior dels edificis, i concentrar-se en llocs de treball subterranis, caves, mines, zones amb aigües termals, etc. És més freqüent en terres de tipus granític i volcànic, però, de fet, es troba en qualsevol tipus de terreny en major o menor quantitat. En general, els nivells de radó a l’aire exterior són molt baixos perquè es difon en l’atmosfera, però, a l’interior de recintes, els nivells poden arribar a ser elevats. Normalment, els valors més alts es troben en soterranis o plantes baixes on hi ha poca ventilació.

El radó va ser declarat cancerigen humà del grup 1, el 1987, per la International Agency for Research on Cancer (IARC) i com a cancerigen del grup A per l’Environmental Protection Agency (EPA) dels EUA.

L’exposició laboral al radó es considera com una exposició a un agent cancerigen en el lloc de treball. L'exposició estimada al radó a Catalunya, segons el sistema d'informació CAREX-CAT, és la cinquena més prevalent, darrere de la radiació ultraviolada (UV), el treball a torns, els fums de motor dièsel i la sílice cristal·lina.

D’altra banda el radó és la segona causa de mort per càncer de pulmó, després del tabac. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) atribueix fins a un 14% les morts per càncer de pulmó causades pel radó, i és la font de radiació natural més important

Radó

Radó

Informació relacionada

Naturalesa del risc

La desintegració del Rn-222 dona lloc a una sèrie d’elements radioactius, que continuen la cadena natural de desintegració i que emeten partícules alfa, beta i radiació gamma. Les partícules alfa tenen molta energia i poc poder de penetració. Es podrien aturar amb un full de paper. Les partícules beta tenen una mica menys d’energia i més poder de penetració; necessitaríem alguna cosa més per aturar-les, com podria ser un full d’alumini. La radiació gamma, en canvi, té un alt poder de penetració.

El període de semidesintegració del radó és prou llarg perquè pugui penetrar dins d’edificis i acumular-s’hi. Així, en una habitació, hi haurà una certa concentració de radó, el qual constituirà una font de descendents radioactius que són metalls pesants que es fixen als aerosols. Quan respirem l’aire de l’habitació, inhalem aquests aerosols radioactius que queden fixats en els nostres pulmons. Aquest és el mecanisme mitjançant el qual els pulmons reben una dosi de radiació que pot causar, entre altres efectes, alteracions en el material genètic de les cèl·lules del teixit pulmonar, i originar un dany que, al cap d’un temps, pot donar lloc a càncer de pulmó. Aquest risc s’incrementa notablement en persones fumadores.

La relació entre la dosi i la resposta és lineal; això vol dir que com més baixa sigui la concentració en l’aire de gas radó, més baixa serà la probabilitat de desenvolupar càncer de pulmó. Els estudis més recents mostren que el risc de contraure càncer de pulmó degut al radó augmenta en un 16% per cada increment de 100 Bq/m3 en la concentració mitjana de radó a llarg termini. 

Sq_Rn222

Seqüència de desintegració del Rn-222.

 

Definicions:

Becquerel per metre cúbic d’aire (Bq/m3) és el nombre de desintegracions per segon en un metre cúbic d’aire.

Sievert (Sv) és la unitat de la dosi equivalent en el Sistema Internacional d’Unitats: 1 Sv = 1J/kg.

 

 

Exposició dels treballadors

La presència de gas radó a l’interior de recintes o en determinats espais subterranis, té el seu origen en el sòl i en les roques que en formen part, així pot variar molt en funció del tipus de sòl i, en conseqüència, de la regió o zona en què ens trobem.
D’altra banda, la concentració de gas radó en interiors no es manté constant i fluctua al llarg del temps, al llarg del dia i com a conseqüència de les condicions meteorològiques. També poden influir diferents variables, com l’estació de l’any en què ens trobem, les diferents característiques del terreny, la porositat i la permeabilitat, la ventilació de l’edifici, la diferència de temperatura entre l’exterior i l’interior, les esquerdes en el cimentat, la presència de canalitzacions i altres possibles connexions del sòl amb l’interior, etc.

Una aportació important a la concentració de radó en interiors, es creu entre un 20-30%, és la que es produeix pels propis materials de la construcció, ja que aquests poden provenir de zones amb terres amb un alt contingut en radó. Altres aportacions són l’aigua i el gas utilitzat per escalfar i per a ús domèstic.

Entre els possibles treballadors exposats a gas radó es podrien diferenciar els tres grups següents:

  1. Treballadors de superfície: són els que treballen a l’interior d’edificis o instal·lacions d’empreses situades en zones amb un nivell alt de radó. Caldria incloure dins d’aquest grup els que desenvolupin la seva activitat en la planta baixa o aquella que es troba a nivell del sol, ja que en principi en alçades superiors de l’edifici la concentració de radó corresponent al terreny disminueix
  2. Treballadors en àrees subterrànies i/o en contacte amb aigües subterrànies: els que desenvolupen la seva activitat laboral en instal·lacions o recintes sota la superfície del sòl, i tots els que estan en contacte amb aigües subterrànies.
  3. Altres col·lectius: els que, per raó de la seva activitat laboral, estan en contacte o manipulen isòtops de radó (centres de recerca, laboratoris d’investigació, etc.). 

 

Llista no exhaustiva  d’activitats on pot haver exposició laboral no menyspreable al gas radó:

  • Plantes de tractament d’aigües
  • Plantes d’explotacions geotèrmiques,
  • Piscifactories (ús aigües subterrànies)
  • Mines en explotació
  • Coves/mines que actualment son museus
  • Extracció de gas natural i petroli
  • Plantes de producció d’energia a partir de combustibles fòssils (carbó-petroli)
  • Refineries de petroli
  • Túnels, estacions i cotxeres subterrànies.
  • Treballs d’excavació
  • Aparcaments subterranis
  • Balnearis, establiments termals
  • ...

 

 

Avaluació del risc

Correspon a les autoritats competents identificar les zones on les concentracions de radó en el sòl poden posar en risc la població, i establir normes per a les noves construccions i/o adaptació de les antigues. També és de la seva competència establir programes de sensibilització i informació en relació amb la possible presència de radó en interiors.

El Consell de Seguretat Nuclear ha desenvolupat una cartografia on es classifiquen les zones de tot el territori espanyol en funció dels nivells de radó i en particular identifica aquelles en les que un percentatge significatiu dels edificis residencials presenta concentracions superiors a 300 Bq/m3. El mapa del potencial de radó a Espanya es pot consultar en línia .

D’altra banda, correspon a l’empresari vetllar per la seguretat i la salut dels treballadors en el desenvolupament de la seva activitat laboral, segons la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, i el Reglament dels Serveis de Prevenció.

Tots els edificis contenen radó en concentracions normalment baixes. Però hi ha zones geogràfiques, on degut al tipus de terreny és més probable trobar edificis amb nivells elevats, per tant:

  • En el cas que els treballadors passin un temps de la seva jornada laboral, en àrees, zones o recintes subterranis o en contacte amb aigües subterrànies, l’empresari haurà d’avaluar el risc que es deriva de la possible presència de gas radó en el lloc de treball, ja que en espais soterranis es pot acumular el radó i les aigües subterrànies en tenen una certa quantitat.
  • En el cas de les empreses que estan situades en zones amb terrenys amb un alt contingut en gas radó, i en funció de les alertes que hi hagi o la informació disponible, caldria fer una avaluació del risc per exposició a gas radó; per als treballadors que estan en espais interiors a nivell de superfície, els que es troben en zones o recintes subterranis o en contacte amb aigües subterrànies i, com a màxim, els situats en un primer pis.

Nivells de referència en els llocs de treball

La Directiva 2013/59/EURATOM, de 5 desembre de 2013 estableix les normes de seguretat bàsiques per a la protecció sanitària dels treballadors i la població contra els perills derivats de l'exposició a radiacions ionitzants.

Per donar compliment al dictat de la Directiva, els estats membres establiran nivells nacionals de referència per a les concentracions de radó en recintes tancats en els llocs de treball. El nivell de referència per a la mitjana anual de concentració d’activitat a l’aire no superarà els 300 Bq/m3, llevat que estigui justificat per circumstàncies en l’àmbit nacional.
Els estats membres de l’UE disposen fins el 6 de febrer de 2018 per la transposició de la directiva al dret nacional i per la posada en marxa de plans nacionals que tinguin com a objectiu baixar els nivells de radó fins als 300 Bq/m3.

A Espanya i fins a la transposició de la directiva, són d’obligat compliment els límits establerts, al Reglament sobre protecció sanitària contra radiacions ionitzants aprovat pel Reial decret 783/2001,de 6 de juliol (RPSRI), modificat per Reial decret 1439/2010 i les indicacions de la Instrucció IS-33, de 21 de desembre  de 2011, del Consell de Seguretat Nuclear, sobre criteris radiològics per a la protecció front a l'exposició a radiació natural.

 

Nivell de referència anual  de radó

RD 783/2001 (RPSRI)

Directiva 2013/59/EURATOM

600 Bq/m3

300 Bq/m3

 

Mesures preventives

A continuació s’enumeren algunes de les mesures possibles de control i organitzatives per disminuir la concentració de radó en els llocs de treball en l’interior d’edificis i en determinats espais, o per reduir-ne el risc d’exposició:

  • Eliminar o reduir la concentració de radó a l’aire o el sòl mitjançant mecanismes de ventilació natural o forçada, instal·lació d’embornals, etc.
  • Evitar que el radó penetri a l’interior de l’espai on té lloc l’activitat, mitjançant barreres de protecció impermeables al gas, omplint esquerdes del terreny, segellant espais per on pugui circular, aïllant mitjançant un càmera l’edifici del terreny, utilitzant encofrats de sanejament, etc
  • Utilitzar elements de construcció amb baix contingut en radó en els edificis de nova construcció.
  • Senyalitzar àrees o determinades zones que es conegui sobrepassen els límits de concentració radó en aire permesos.

Fonts d’informació

Publicacions del Consell de Seguretat Nuclear CSN:

 


Servei de coordinació d’activitats radioactives. Generalitat de Catalunya. http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxa.jsp?codi=5401

Ll. Font∗, C. Baixeras, V. Moreno. Indoor radon levels in underground workplaces of Catalonia, Spain. Radiation Measurements 43 (2008) S467–S470

Metrologia. Laboratori d’estudis del Radó. http://inte.upc.edu/ca/laboratoris/rado

France Autorité de sûreté nucléaire Gestion du risque lié au radon. Guide à destination des employeurs.

Office fédéral de la santé publique OFSP. Confédération suisse. Le radon, c'est quoi ? https://www.bag.admin.ch/bag/fr/home/themen/mensch-gesundheit/strahlung-radioaktivitaet-schall/radon/was-ist-radon.html

Institut de radio protection et de sûreté nucléaire. France. http://tinyurl.com/jjyslbk

The European Commission’s Science and knowledge service. https://ec.europa.eu/jrc/en/search/site/radon

EPA website radó. https://www.epa.gov/radon

Health and Safety executive.  Radon in the workplace. http://www.hse.gov.uk/radiation/ionising/radon.htm

Universitat de Cantabria http://www.elradon.com/web/

CSIC. Instituto de ciències de la construcción Eduardo Torroja. http://www.ietcc.csic.es/index.php/es/

 

Registre d'activitats laborals amb exposició a la radiació natural (RN)

Data d'actualització:  16.05.2018